Wolfgang Amadeus Mozart

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de generde 1756 − Viena, 12 de maig de 1791) fou un compositor austríac de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent».

Casa natal de W. A. Mozart

Mozart va néixer el27 de gener de1756 a Salzburg. Va ser l’últim fill deLeopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg.

La casa natal de Mozart es troba al número 9 de la Getreidegasse de la ciutat de Salzburg. Es tracta d’una casa de tres plantes, que actualment és un museu amb gran quantitat d’objectes de l’època i alguns instruments del Mozart nen. És un dels racons més visitats de la ciutat i una mena de «meca» per a músics de tot el món. A causa de l’alta mortalitat infantil de l’Europaantiga, Wolfgang i la seva germana Maria Anna, coneguda familiarment com a Nannerl, van ser els únics supervivents de set fills. Des de molt joves ambdós van mostrar unes extraordinàries facultats per a la música, sobretot Wolfgang. Per a ell, la música i les matemàtiques eren tan naturals com els jocs per a qualsevol altre infant.

Als quatre anys practicava el clavicordi i va començar a compondre petites cançons i minuets de considerable dificultat. Als sis tocava amb destresa elclavecí i el violí. Podia llegir música a primera vista, tenia una memòria prodigiosa i posseïa una inesgotable capacitat per a improvisar frases musicals. Definitivament, no era un nen comú. El seu progenitor era un home intel·ligent, orgullós i religiós. Creia que els dots musicals del seu fill eren un miracle diví que ell, com a pare, tenia el deure de fer créixer.

Leopold componia i donava classes de música. L’any del naixement de Wolfgang va publicar un llibre sobre l’art del violí, que va tenir èxit i el va fer famós. Després del naixement del seu fill, excepte les tasques pròpies del seu càrrec, va abandonar-ho tot per dedicar-se de forma exclusiva a la formació del seu fill. Va ser exigent com a pare i com a mestre, en tot moment va estar vigilant la formació del petit, per a guiar-lo com a home i com a artista. Quan el nen va fer sis anys, Leopold va decidir exhibir els dots musicals dels seus fills davant les principals corts d’Europa. Segons els primers biògrafs de Wolfgang, el seu pare «va voler compartir amb el món el miraculós talent del seu fill…»; en l’actualitat es pensa més aviat que el va explotar. L’única cosa certa és que la seva figura autoritària i opressiva marcaria el jove Amadeus de per vida.

Retrat de Wolfgang Amadeus Mozart pintat per encàrrec deLeopold Mozart el 1763. L’autor és desconegut

Durant els anys en què Mozart s’estava formant, la seva família va realitzar diversos viatges per Europa, en els quals van mostrar a ell i a la seva germana Nannerl com a nens prodigi. El 12 de gener de1762 la família sencera va marxar cap a Munic. Van començar amb una exhibició a la cort del príncep elector de Baviera Maximilià III i més tard el mateix any a la cort imperial de Josep II d’Habsburg aViena i Praga. La permanència a la ciutat de Viena -un dels principals centres de la música en aquella època- va culminar amb dos recitals davant l’emperador Maximilià Josep II al palau de Schönbrunn. El petit Wolfgang causava sensació a cada concert. Els diners recollits en aquest viatge no van ser tants com els elogis rebuts. Podria dir-se que aquest va ser un viatge de prova per a Leopold. El 5 de gener de 1763, la família Mozart va retornar a Salzburg. El viatge havia durat poc menys d’un any.

Aquest gran viatge dels Mozart va començar el 9 de juny de 1763. Al llarg de tres anys i mig van recórrer les principals ciutats d’Europa, aconseguint grans èxits. A Viena van ser cridats a palau per l’emperadriu Maria Teresa. L’emperadriu va quedar fascinada amb el nen Wolfgang Amadeus, tant que inclús el seia a la seva falda i el besava. Va ser allà on en una ocasió, en relliscar pel terra enllustrat i caure, Wolfgang va ser auxiliat per la princeseta Maria Antonieta, que vint anys després seria guillotinada durant la Revolució Francesa. A Versalles, els Mozart van tocar davant el monarcaLluís XV. L’anècdota explica que, en aquesta ocasió, l’amant del rei, l’altiva Madame de Pompadour, no va permetre que el nen Wolfgang l’abracés per por d’espatllar el seu vestit.

A Londres van causar l’admiració del rei Jordi III; al llarg d’aquest viatge el jove músic va compondre la seva primera simfonia i va conèixer Johann Christian Bach, fill petit de Johann Sebastian Bach (tot i que en aquesta època tenia molt més èxit que el seu pare, que era conegut com «el pare de Johann Christian Bach», qui exercia una gran influència sobre la seva obra). A Holanda va enlluernar tocant l’orgue més gran i complicat del món, i va compondre el seu primer oratori, als nou anys.

Cada presentació del jove Wolfgang Amadeus era una exhibició del seu virtuosisme amb el clavecí i el violí (es diu que en aquella època ja podia tocar el teclat amb els ulls embenats), i deixava els espectadors meravellats improvisant sobre qualsevol tema que li proposaven. A aquella edat ja sabia ser galant i dedicava a les dames de la noblesa les seves primeres sonates per a violí i clavecí. La família va tornar a Salzburg el 30 de novembre de 1766.

El setembre de 1767 Mozart va viatjar a Viena acompanyat pel seu pare i la seva germana Nannerl. Aquest cop no per demostrar les seves habilitats de nen prodigi sinó per desenvolupar les seves facultats de compositor. A la ciutat imperial va desenvolupar una intensa activitat: va escriure concerts,simfonies, misses, oratoris (La Betulia liberata…), cantates i també les seves primeres obres, com la que va fer per encàrrec de Josep II: l’òpera bufa La finta semplice (La ingènua fingida).

Els músics de l’època a Viena van veure en el talent del nen una amenaça per als seus llocs i van començar les intrigues. No creien que només amb onze anys pogués escriure tan bona música i deien que el seu pare n’era l’autèntic autor. Les coses es van complicar: va haver-hi triomfs, però també fracassos.

El 1769 Mozart guanyà a Salzburg la plaça de mestre de concerts -gran honor per a un noi- però sense sou. Se li va finançar un viatge d’estudis a Itàlia, on Leopold pensava que Wolfgang Amadeus triomfaria component òperes. Pare i fill van arribar a Roma l’11 d’abril de 1770. Al Vaticà, Wolfgang Amadeus va escoltar el Miserere de Gregorio Allegri. Aquesta obra tenia caràcter secret, ja que només podia interpretar-se a la Capella Sixtina i la seva publicació era prohibida sota pena d’excomunió.

No obstant això, el jove compositor va escriure de memòria, només arribar a la posada on s’allotjava, una versió molt aproximada de la partitura completa. El Papa Climent XIV, admirat pel talent del músic de catorze anys, no només no el va excomunicar sinó que el va nomenar Cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, títol que, tot i els privilegis que li atorgava, mai interessà a Mozart.

Un altre gran triomf va ser l’estrena de l’òpera Mitridate, rè di Ponto, estrenada el 1770 a Milà sota forts aplaudiments i crits de “Viva il maestrino”. Aprovant un examen que a la resta dels candidats els va portar tres hores i que ell va resoldre en mitja hora, va ser admès com a compositor a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, considerada el centre de l’erudició musical de l’època. L’ingrés de Mozart a l’Acadèmia va ser extraordinari, ja que encara li quedava molt per arribar als vint anys, edat mínima exigida pel reglament. Aquí va conèixer al pare Giovanni Martini, important teòric de la música d’aquell temps, i pel qual Mozart sempre tingué un gran afecte.

Mozart va realitzar un segon viatge a Itàlia, per assistir a l’estrena de la seva òpera Ascanio in Alba. El1771 va tornar amb la seva família a Salzburg, que per aquells temps era un principat eclesiàstic regit per un príncep-arquebisbe. Es van assabentar de la mort de l’arquebisbe Schrattenbach, que sempre els havia recolzat.

Va començar llavors una nova etapa, molt més difícil. Colloredo, el nou príncep-arquebisbe de Salzburg, es va mostrar autoritari i inflexible amb el compliment de les obligacions imposades als seus subordinats. Mozart va ser confirmat al seu lloc de mestre de concerts; ara rebria un modest sou, però la seva llibertat de mica en mica disminuiria, fins al punt de sentir-se esclavitzat. Aquest fet va influir en el seu caràcter.

Pare i fill van viatjar a Itàlia per últim cop el 1772. A Milà, Wolfgang va estrenar una òpera i va escriure el motet Exsultate-jubilate. Va buscar un treball digne i estable, sense resultat. Va haver de tornar a Salzburg. Als 17 anys, Wolfgang ja no podia passar per nen prodigi. Començava ara la lluita per la vida.

Mozart el 1777

El 1773 va fer un nou viatge a Viena, sense resultats pràctics, però positiu per al seu art, ja que va conèixer el nou estil vienès a través de la música de Haydn. El gener de 1775 Mozart va estrenar amb gran èxit a Munic la seva òpera La finta giardiniera (‘La falsa jardinera’). Van ser per a Mozart anys prolífics: va escriure òperes, sonates per a piano, concerts per a violí, divertimentos, quartets i molta música sacra per encàrrec del seu nou cap.

No obstant això, Mozart se sentia presoner, sentia que no progressava i, alterat per l’ambient provincià de Salzburg, l’agost de1777 va reclamar a l’arquebisbe Colloredo la llibertat per a abandonar el seu càrrec. Més tard, en companyia de la seva mare, va iniciar un llarg viatge a París. En una escala a Munic va conèixer la família Weber i es va enamorar de la seva filla gran, Aloysia.

A Mannheim va fer una gran amistat amb un grup de compositors d’aquesta ciutat, la qual era coneguda perquè les seves orquestres, per primer cop a la història de la música, exageraven la diferència entre els passatges suaus i els forts. Aquest estil es va donar a conèixer com a «estil de Mannheim» i poques dècades després seria una característica principal del Romanticisme.

Wolfgang Amadeus Mozart va romandre a París entre el 23 de març i el 26 de setembre de 1778, sense aconseguir millors beneficis monetaris, però arribant a estrenar obres com la Simfonia París.

El 3 de juliol la seva mare va morir d’un infart. Deprimit per aquesta mort i alguns fracassos, Wolfgang decideix retornar al servei de Colloredo. Malenconiós, s’aturà a Munic per proposar-li matrimoni aAloysia Weber, però ella ho rebutjà. Va tornar a Salzburg el gener de 1779. Colloredo li va augmentar el salari, però també les seves obligacions: havia de dedicar-li molt més temps al seu càrrec. Aquell mateix any va escriure la Missa de la Coronació.

El gener de 1781 va estrenar a Munic Idomeneu, la seva primera gran òpera. Era a Augsburg quan va ser cridat per Colloredo. Després dels seus últims triomfs i de relacionar-se amb nombre quasi d’igual a igual, el tracte que li donava l’arquebisbe era humiliant per a ell. Les seves obres ja eren apreciades a tota Europa, però Colloredo es conformava amb subestimar-lo, tractant-lo com a un criat qualsevol. Finalment, Mozart es va rebel·lar; en acabar una difícil discussió, va decidir renunciar a la plaça. Així es van acabar deu anys, de 1771 a 1781, de tensions i disputes quasi permanents.

Mozart s’instal·là a Viena i visqué un any feliç. Va intervenir en concerts, va impartir classes i va escriure nombroses obres. 1782 va ser l’any d’una altra òpera triomfal: El rapte del serrall.

Després del seu fracàs sentimental amb Aloysia Weber, va trobar consol amb Constanze, la germana menor. Però sabia que el seu pare Leopold no apreciava aquella família i va voler viatjar a Salzburg per presentar-li formalment la seva parella, però diversos esdeveniments van endarrerir el temut viatge per a enfrontar-se al seu progenitor. El 4 d’agost de 1782, sense el consentiment del seu pare, Wolfgang Amadeus i Constanze es van casar a Viena. Per celebrar-ho i per calmar al seu moralista pare, Mozart va compondre la inacabada Missa en do menor (KV 427). Pensava estrenar-la a Salzburg amb Constanze com a primera soprano solista. Només ho va poder fer l’agost de 1783, però seria inútil. Desitjava demostrar a la seva família que havia escollit correctament, però Leopold i Nannerl mai van acceptar del tot Constanze.

Per a acabar-ho d’arrodonir, el seu primer fill va morir el 19 d’agost de 1783, al cap d’un mes de néixer. Dels set fills que Wolfgang Amadeus va tenir amb Constanze, només dos van arribar a sobreviure: Karl Thomas Mozart i Franz Xaver Wolfgang Mozart, aquest dos únics fills restaren solters i per això amb ells s’acabà la nissaga Mozart.

El 1782 havia conegut, a través del baró van Swieten, els oratoris de Händel i algunes obres de Bach, entre elles El clavecí ben temperat, que el va afectar profundament en el seu estil com a compositor.

W.A. Mozart 1789

El desembre de 1784, Mozart va ingressar a lafrancmaçoneria, en la qual va trobar un ideal filosòfic. 1785 va ser un any de gran activitat artística i social. Wolfgang es va sentir entusiasmat davant l’aplaudiment que els vienesos van fer de la seva música. Va ser en aquella època quan dedicà uns quartets de corda a Haydn.

L’anècdota ens explica que, en escoltar-los, Haydn va manifestar a Leopold davant Déu que Wolfgang Amadeus era el més gran compositor que podia haver conegut. Va ser un gran període per a la creació. El 1786 Mozart es trobava al punt àlgid. Va estrenar l’òpera Les noces de Fígaro amb un gran èxit, i, el 1787, a Praga, Don Giovanni.